El coronavirus i la infoxicació

La infoxicació
Foto: Mike de Pexels

La crisi del coronavirus serà un abans i un després en les nostres vides. Per una banda quedarà clara la necessitat de protegir un sistema públic de sanitat de qualitat i saber dotar-lo de mitjans necessaris. Per una altra, serà una prova de foc entre la lluita individu-societat: què es primarà el bé individual o el benestar de la societat que ens envolta? I per una altra, la gent entendrà el concepte infoxicació.

La infoxicació

El context de la societat hiperconnectada en la que vivim ha aguditzat aquest fenomen. Disposem d’accés a internet des de tota mena de dispositius (ordinador, tauletes, telèfons, rellotges…). Rebem impactes de tota mena milers de vegades al dia. Alguns d’involuntaris com: llumetes, notificacions, vibracions… D’altres més voluntaris però tampoc realment conscients com: titulars, vídeo-anuncis, piulades, publicacions diverses… Tots aquests impactes generen una quantitat desmesurada d’informació. Fins al punt de la saturació, perdent capacitat d’anàlisi o de comprensió. Aquesta sobrecàrrega informativa és la infoxicació

La “sobrecàrrega informativa” és un terme encunyat per l’escriptor i periodista Alvin Toffler en el seu llibre Future Shock (1970) i que fa referència al canvi brusc que patia la societat en el canvi de l’era industrial a l’era postindustrial i l’aparició de la societat de la informació com a tal. Aquest “xoc del futur” al que fa referència el llibre provoca la desconnexió, la paràlisis i un fort estrés degut al canvi sobtat, ràpid i de grans dimensions.

El terme infoxicació és una evolució d’aquest xoc del futur que planteja Toffler. El terme el crea el consultor Alfons Cornella a finals dels 90. Descrit per Cornella mateix en el seu blog (2013):

“la infoxicació és estar sempre «on», rebre centenars d’informacions cada dia, a les que no pots dedicar temps. És no poder aprofundir en res, i saltar d’una cosa a l’altra. És el «working interruptus». És el resultat d’un món on es prioritza la exhaustivitat («tot sobre») per damunt de la rellevància («el més important sobre»).

Així doncs, rebre tanta informació ens incapacita per processar-la i per tant limita la nostra capacitat d’abstraure i comprendre-la. Com la pròpia paraula senyala és una intoxicació per informació. No és el verí, és la dosi.

FOMO i ansietat

Un dels símptomes que genera la infoxicació és l’angoixa constant. Aquesta angoixa constant després de la sobreexposició a una gran quantitat d’informació recorda perfectament el “fear of missing out” (FOMO). La FOMO és aquesta ànsia que experimentem quan, sense accés a internet, creiem que ens estem perdent quelcom.

Per tant, si sabem això, si sabem que l’excés d’informació ens pot provocar aquest mal estar mental, podem evitar-lo. “Cada vegada tenim més consciència que el preu que paguem per estar connectats permanentment és molt alt, fins al punt que passem del FOMO -fear of missing out (por de perdre’s alguna cosa)- al JOMO -joy of missing out (felicitat d’estar desconnectat)-“, segons Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i director de desenvolupament de l’eHealth Center de la UOC i autor de El efecto Smartphone. Conectarse con sentido (UOC, 2016).

En conclusió: ara més que mai, en ple estat d’alarma, en confinament i amb tensió permanent per la incertesa que ens està generant aquesta crisi mundial de la pandèmia del COVID-19; ara és moment de cuidar-nos. De saber desconnectar. Menys mitjans i premsa, menys xarxes socials, menys impactes… Regulem-nos. Això serà llarg i una infoxicació no ajudarà. Us proposo algunes mesures per evitar-la:

  • Limitar la quantitat de vegades al dia que us informeu via mitjans/premsa sobre el coronavirus (per exemple: ràdio al matí i al vespre televisió)
  • Limitar les hores que passeu a les xarxes socials (podeu ajudar-vos amb aplicacions tipus Benestar Digital -Android- o amb l’opció Temps d’ús -iOS-)
  • Limitar l’estona que dediqueu a la missatgeria (com ara WhatsApp) o a les videotrucades (Skype, Facetime, Zoom, Jitsi…)
  • Dediqueu diàriament una estona a fer exercici físic
  • Fer activitats sense pantalla: llegir, jocs de taula, escriure, fer o escoltar música…
Scroll to Top