Em preocupa el comerç local

Foto: Mané Espinosa. Comerç. C/Santa Maria

El comerç local i el seu model a Sant Cugat em preocupen. Últimament s’ha fet viral el cartell amb el que la botiga Tres Bonobos d’Albacete anunciava el seu tancament: “Cerrado por cese del negocio. Tranqui que todavía puedes seguir comprando en Inditex, Primark, Amazon, etc., para terminar de hundir el comercio local y echarle la culpa a los inmigrantes y a Catalunya “. Fa un parell de mesos escrivia un fil a Twitter en el que en parlava un xic del mateix. I segueixo rumiant-hi.

Com qui no vol la cosa hem convertit l’extraordinarietat d’ empreses com Amazon en quotidianitat i normalitat. Ens hauríem de preguntar com pot ser que alguna cosa logísticament costosa, com obtenir un catàleg de productes gairebé il·limitat amb enviament gairebé instantani a un preu molt competitiu, sigui tan senzilla. Què paguem a canvi?

“Si un producte és gratuït, el producte ets tu

Sovint, en el món d’internet, es fa servir allò de “si un producte és gratuït, el producte ets tu“. Sense anar més enllà, la majoria de xarxes socials semblen gratuïtes, però en realitat paguem amb les nostres dades. I el recull de big data és el que és valuós per l’empresa. Perquè ella cobra dels anunciant que paguen pel “producte” (en aquest cas el públic segregat que busqui l’anunciant). I ens ha costat veure-ho i entendre-ho.

El mateix ens està passant amb el comerç local. Ara, comencem a veure la mort lenta però inexorable del nostre teixit de comerç local. Hem pagat la comoditat i la rapidesa d’aquestes noves empreses amb els petits comerços. Cal adaptar-se i trobar noves maneres per a que el comerç local torni a esdevenir cabdal a Sant Cugat. No pot romandre com als 80s, però també hem d’ajudar-lo a reinventar-se.

Responsabilitzem-nos, treballem en equip

Entenc que la gran part de la responsabilitat la tenim les persones que consumim, quan triem si ho fem en comerç local de Sant Cugat o si ho fem en una multinacional. Potser podem trobar un equilibri entre comoditat i avantatges. Crec que ens hem de preguntar “què ens aporta el comerç local que no ens aporta la multinacional?“. I segurament trobarem avantatges com: vida al carrer, ajudes a una persona veïna, tracte individualitzat, generació de comunitat, estalviem despeses (i emissions) de transport…

Responsabilitzem-nos, treballem en equip. Hem de trobar solucions de futur entre totes les parts: administració, comerços, persones que consumim. Potser legislar que les empreses de cert tamany o que generin x emissions no tinguin locals al centre per ordenança, o bonificar la proximitat… Conjurem-nos totes les parts i evitem la despersonalització dels carrers i la pèrdua del nostre comerç.

També podeu llegir l’article al web del NacióSantCugat, on es va publicar el 23 de gener. Aniré penjant tots els articles del NacióSantCugat en aquesta categoria. I si voleu en podem parlar i intercanviar opinions a Twitter.

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart

Entrades recents

Categories