#Tuestale 12: L’alferes era invisible

Avui si que el penjo bé! El tuestale a primera hora del matí, i com sempre també a  Instagram.

L’alferes de fragata era invisible. Allà al mig de la plaça amb el seu uniforme impolut, blanc brillant i perfectament planxat. I tot i així, era invisible.

A l’escola sempre havia sigut el més espavilat, el més àvid. Era el millor jugant a pilota, i també el més ràpid. No havia sigut mai el més fort, però sempre se les havia empescat per tenir-los del seu cantó quan feia falta. No era el més llest, però sabia a qui copiar quan feia falta. I també sabia com manegar-se-les per fer pagar la festa als altres i ell sortir-ne il·lès. La seva cara de trapella feia saber a tothom que ell havia sigut el cap de qualsevol trama, però mai quedaven probes. Sempre tenia coartada.

Després de descobrir que no tenia futur en el món del futbol, li va costar una mica decidir-se. Li agradaven les motocicletes, però allò de ser mecànic semblava molt feixuc per poc caler. I aleshores va arribar la mili.

De cop i volta, havia tornat a l’escola. Tornava a tenir l’oportunitat d’organitzar el caos a la selva, de semblar el nen bo, de controlar tot el que passava arreu, de tenir la paella pel mànec i sense cremar-se. Sense adonar-se’n havia ascendit a caporal. Tenia una quadrilla pròpia al vaixell. I no en tenia prou.

Carrera meteòrica. Exemplar. Amb honors. Havia deixat el trapella de banda i havia potenciat l’àvid de poder. Sabia a qui ensabonar i a qui escanyar. Com moure’s i ser sigil·lós o com atraure totes les mirades. Havia entès el joc.

Però aquella tarda, va sortir a passejar i estarrufar-se a la plaça. Tornava a casa després de més de sis anys fora. Ara essent tot un alferes de fragata. Sabia fer ús de la seva fatxenderia i en tenia ganes de fer-ho a casa. Però era invisible. Caminava tot cercant els ulls dels vilatans i vilatanes, però ningú se’l mirava. Ni per a bo ni per a dolent. Era com si no el veiessin. I totes les pors semblaven xuclar-lo cap endins. Com si el seu estómac volgués menjar-se’l. L’alferes de fragata era invisible.

 

Comment ( 1 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart