#Tuestale 10: El temps

Després d’aquesta petita pausa (la feina i els compromisos a vegades van per davant), torno a penjar un #tuestale! Com sempre el #tuestale també el penjo a Instagram!

El temps. Què és el temps? Tenia la mirada perduda mentre hi reflexionava. Tota la seva vida havia girat entorn el temps i mai l’havia entès. Mai.

En aquell moment, tot era lent. Massa. I en canvi les coses havien anat massa ràpid. Allà, palplantada en una estació de metro, tenia la sensació que cada segon era una eternitat. El seu pare s’havia dedicat tota la vida als rellotges. Un rellotger dels que ja no n’hi ha. Dels que entenia millor aquells preciosos mecanismes que a les persones. Quan la Marta era petita havia passat hores i hores jugant al taller del seu pare mentre ell tractava amb precisió quirúrgica aquells enginys que mesuraven el temps.

El temps. Recordava aquells jocs entre tics-tacs de diferents intensitats i sonoritats com si fossin petits i breus moments de plaer i vida. Quan era petita, en canvi, es feia eterna l’espera. Jugava perquè no li quedava més remei. A casa només hi eren ella i el seu pare. I els rellotges. I mentre el pare manipulava minuciosament agulles i engranatges ella esperava ociosa el moment de sopar. Ella i el seu pare. I els rellotges.

Tot s’havia precipitat. Com un rellotge que es queda sense pila, el seu pare havia anat alentint els seus tics-tacs. Fins arribar a l’últim. Uns mesos que havien volat. I en canvi la freqüència del metro on esperava tornant de l’hospital, semblava eterna.

El temps. No l’havia entès mai. Ara a casa només hi era ella. I els rellotges.

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart

Entrades recents

Categories