Les 16 del 2016

Subscriviu-vos a la llista d’Spotify “Les 16 del 2016“! En aquesta llista trobareu 16 cançons que he escoltat molt o em recorden un momentàs d’aquest 2016. Segurament no té cap coherència musical ni ordre lògic. Espero que us agradi la tria i que les gaudiu!

1. Welcome to Vulf Records – Vulfpeck

Aquest any he descobert el grup nord-americà de la mà del Jordi Sala (un grandíssim amic i boig per la música). Vulfpeck fa funk, jo diria que minimal i un xic old style. De totes em quedo amb Welcome to Vulf Records perquè és de les que més m’agrada i sobretot perquè sempre he pensat que fa molt de principi de pel·lícula. Per tant comencem la llista, amb la que podria ser la banda sonora de la meu proper llargmetratge.

2. All Over My Head- Imperial State Electric 

La banda de rock sueca Imperial State Electric em va robar el cor fa quatre anyets quan els vaig descobrir amb l’àlbum que estrenaven aleshores el  Pop War. El seu rock a l’estil de Guns’n’Roses, amb el punt malote però sense perdre’s en floritures em va tornar boig. All Over My Head s’ha convertit en un himne: per la música, per la lletra, pel moment… una joieta!

3. Només el Punk Rock em fa feliç- The Anti-Patiks 

No Només el Punk Rock em fa feliç però des que toco amb Dröpools si que s’ha convertit en una de les coses que em fa més feliç. L’estiu del 2016 The Anti-Patiks, companys d’escenari, de batalles i birres; s’han convertit en una de les bandes sonores. Pel seu humor, per l’energia: tot un himne.

4. Teoria de la imatge- Rosa-Luxemburg 

L’últim disc de Rosa-Luxemburg és segurament el més crític amb la societat, i Teoria de la imatge em recorda fins a quin punt podem arribar a ser rídiculs en la nostra cerca per likes, RT, shares… Rosa em va costar molt, al principi no acabava de trobar-los què. Però després m’hi enganxat bojament i tota la discografia em sembla obra mestre. Grup de culte per mi.

5.Guerra Mundial- Leiva 

Sempre he sigut una fan boja de Pereza, i Leiva en solitari sona exactament igual. El 2016 el canallisme del madrileny em posa. I punt. Dubtava entre Medicina i Guerra Mundial, però de moment no tenim videoclip de la primera i per això em queda amb la segona (gaudiu les dues!).

6. Let’s just fall in love- Marit Bergman 

No coneixia de res a Marit Bergman, tampoc me n’he tornat fan. Però aquesta cançó em va enamorar des del primer minut. Senzilla, directa, pop, alegra i optimista. Carpe diem feta música. Encaomaneu-vos de l’amor, la felicitat i la despreocupació d’aquest temazo. (En aquest cas no hi ha videoclip, disculpeu)

7. Cucurelles- The Risas 

Festa, ballar, molt funky i cucurellisme. Els The Risas no només són amics, són musicassos de tres parells de nassos. I Tot l’àlbum Cucurelles ho demostra, una barreja del millor Michael Jackson amb els sons de Bruno Mars i la presència de Kool & The Gang. Si mai podeu anar a un concert seu, no us ho penseu: ballar, funk, riure i mooolta festa!

8. La teva- Animal 

Animal és el típic grup que d’entrada no em va dir res… Però coses de la vida fan que acabis tenint un apreci especial. En realitat m’agraden unes quantes del seu primer disc, però crec que La teva és, sense cap mena de dubte, la que més em fa somriure.

9. Ara – Lax’n’Busto

Semblava que no passaria mai i si, 30 anys i adéu als Lax. Adéu al grup de la meva vida, amb el que he crescut, sortit de festa, begut, lligat, tingut nits èpiques, m’he fet gran i madurat amb ells. I ara se’n van (fins a nou avís), però se’n van. Com canta la propia cançó “ara si que sento el pas del temps“.

10. Rollercoaster – Bean

Ensucrada, enganxosa, empalagosa, americanada… Però m’encanta! Sabeu aquelles cançons que quan sonen automàticament us fan ballar i donar-ho tot a la pista? Doncs això! Fàcil i enganxosa.

11. Destiny- Lovelyz

Cada vegada m’agrada més la cultura sud-coreana. Per moltíssimes coses: videojocs, llengua, costums, menjar… i com no podia ser d’altra manera música. Admeto que he tirat a cara o creu si Girl’s Generation o Lovelyz. Si us agrada aquesta “Destiny, us recomano directament l’últim àlbum A new Triology de dalt a baix. De Girl’s Generation us recomano, Lion Heart,  Bump it, Mr. Mr Run Devil Run.

12. Queen of Peace- Florence + The Machine

Per Sant Joan vaig descobrir Florence + The Machine i Queen of Peace és la que més m’ha agradat. Suposo que és el punt modernet de la llista, però m’agrada. Atenció al videoclip, que empalma amb Long and Lost donant un sentit molt xulo a la història.

 13. La Gran Família – The Demencials

Sabeu aquells himnes a l’amistat i a la colla de sempre? Doncs els viguetans The Demencials en tenen un de magnífic. Molt old school, però molt autèntic. I si, grans nits a la memòria amb aquesta banda sonora.

 14. Nevermind – Leonard Cohen

El canadenc és un dels cantants que comparteixo amb el meu pare. La veu greu de Cohen m’acompanya des de fa molts anys i les seves curoses lletres em van obrir un món. No en sóc un fan absolut, però si que m’agrada molt. El món de la cultura perd molt més que un artista amb la seva mort. Nevermind és l’última joia que m’havia robat el cor.

15. Always in Love – Gramercy Arms

Enguany he descobert que el pop coral i ben fet existeix. Gramercy Arms és al pop el que Snarky Puppy  de Michael League al funk jazz: banda de musicassos del 15 liderats per un geni. Dave Derby és el líder d’una banda de pop impecacble, optimista, alegre i colorit. Només tenen dos àlbums, però els dos valen molt la pena: Gramercy Arms (2008) i The Seasons of Love (2014).

16. Paradise City – Guns’n’Roses

M’ha costat molt decidir-me per la 16a cançó. Moltíssim. Dubtava si posar alguna de les peces de clàssica que em ronden sovint, o si algun dels èxits de Bruno Mars… Però sens dubte tenir entrades per anar a veure Axel Rose, Slash, Duff McKagan (i esperem qie Izzy) no té preu. Take me down to the paradise city!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart