#Tuestale 4: la màgia és a tot arreu

tuestale-litus-mayol-carles-4El 4t #Tuestale, que podeu trobar al meu Instagram, té un alguns ingredients poc habituals. Espero que la gent de Bilbao no se m’enfadi!

La veritat és que estava un xic glaçat. Mai havia cregut. Ni en Déu, ni en el karma, ni en la mare del Tano. Mai. Sempre s’havia considerat agnòstic. És més, alguns dels seus amics l’havien titllat d’estar obsessionat amb la ciència i la seva veracitat.

Segurament per aquesta rectitud lògica amb les creences a la vida li agradava tant llegir fantasia. Creia haver-ho llegit tot. El millor del millor. Els clàssics com el Senyor dels Anells, Cròniques de Terramar o La Història Interminable; o les coses més modernes com Harry Potter, Cançó de Gel i Foc o Crònica de l’Assassí de Reis. Fins i tot les rares com El talismà, La Roda del Temps o Cròniques de la Torre. Entre tanta crònica, màgia i éssers fantàstics mai havia sentit la necessitat de creure-hi. Ni un sol bri de fantasia. Ni un sol bleix de dubte. El que la ciència no pugui explicar: no existeix. Punt.

Però clar, ho acabava de veure amb els seus propis ulls. L’amic basc del seu tiet, en Xabat Erkoreka, acabava de submergir-se i desaparèixer en baixar les escales. Com si res, com si l’aigua que cobria la meitat de l’escala no hi fos. I el seu tiet, en Joan, darrere. Esparverat i esmaperdut no sabia com reaccionar. S’havia negat fermament a baixar aquelles escales que s’enfonsaven en plena ria. Ara sentia fascinació i por a la vegada pel que acabava de viure. Ja ho deien que la màgia residia al nord de la península.

Però la màgia no existia en la vida de l’Edu. Fins ara.

Tags :

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart