El meu bateig als e-sports

La Summoner's Cup, l'orelluda del League of Legends

Ara farà una mica més d’un any vaig contagiar-me d’una malatia. És gairebé pandèmica, s’estèn molt ràpid i és inútil intentar lluitar-hi. Els e-sports se’m van aparèixer i vaig descobrir un món nou, per accident i sense voler-ho. Ara em tenen fascinat. Diria que encara em queda molt per aprendre’n, però tinc clar que són un món que tard o d’hora viureu.


Què són els e-sports?

E-sport és l’acrònim d’electronic sports. Podríem dir que els e-sports són videojocs competitius que enfronten a diversos jugadors entre si i normalment per equips.  A mi m’agrada explicar que és similar a un esport dels de tota la vida, però sense suar tant. El joc té una meta, cada jugador té la seva funció dins l’equip i hi ha diferents tàctiques i estratègies per intentar assolir aquest objectiu.


Com els coneixo?

Logo tip del joc League of Legends de Riot

A mi els videojocs sempre m’han agradat, però mai n’he sigut un fanàtic. Tot i que tinc amics que els gaudeixen com si no hi hagués demà. de cop vaig detectar que grups diferents d’amics jugaven i estaven molt enganxats al League of Legends (LoL). Un d’ells, en Marc “RaRum” Alsina, feia stream de quan jugava ell i feia d’analista tècnic de quan jugaven altres. Jo no m’ho creia: “hi ha gent que juga professionalment i tu treballes fent de comentarista?!“. Em va picar la curiositat i vaig començar a veure els seus streams i les competicions via ESL Spain. I a jugar-hi. Sobretot a jugar-hi.


La meva primera vegada

Sangam Stadium, Seul, durant la final de la World Championship

Quan encara no feia ni mig any que hi jugava, a l’octubre del 2014, va resultar que s’estaven jugant la final de la  “World Championship”. La final del mundial de League of Legends. En Marc havia aconseguit que els cinemes del CC Splau de Cornellà projectessin la final. Amb una colla d’amics vàrem anar a veure aquest esdeveniment. Jo pensava que seríem un grapadet de freaks. Va resultar que hi havia 4 sales de cinema plenes de gent cridant i animant els equips que disputaven la final.

La final en si mateixa em va “petar el cap” literalment. Un estadi a Corea ple de gent, gala d’inaguració (amb actuació d’Imagine Dragons inclosa), vídeos amb prèvies, millors jugades del mundial, taula d’analistes tècnics… No podeu imaginar el món que hi ha darrere dels e-sports. Un dels equips es deia Star Horn Royal Club (xinès) i l’altre  Samsung Galaxy White (coreà). El nom ja fa gala del nivell de patrocinadors. Però ara no us avorriré amb detalls. Si no em creieu, podeu mirar el vídeo de l’esdeveniment: una final comparable a la Champions o la SuperBowl.


I ara què?

Amb internet amarant-ho tot no és estrany que els videojocs hagin patit grans canvis, i sens dubte el canvi en el model de joc i de negoci és el més notable. En el cas de l’èxit de Riot amb League of Legends es basa en dues potes bàsiques: accessibilitat i jugabilitat.

Accessibilitat en tots els sentits: League of Legends és gratuït (només es paga si es vol personalitzar el joc, però no fa falta en cap moment). Les opcions gràfiques també ajuden a aquesta accessibilitat: si bé es pot configurar per un realisme i efectes brutals, també es pot baixar als mínims per a que ordinadors antics puguin jugar-hi. És a dir, no fa falta tenir una màquina cara ni pagar el joc. Facilitat per accedir al seu joc.

La jugabilitat (tot i tenir unes normes molt definides) és excel·lent, la corba de creixement és exponencial. Com quan un nen aprèn a jugar a futbol: primer aprèn a conduir, passar i xutar. Després aprèn a posicionar-se al camp, després aprèn a fer-ho segons el seu equip i finalment es posiciona segons el seu equip i l’equip rival. Finalment, els professionals no paren d’evolucionar la competició i canvien la manera de jugar (no és igual el futbol dels anys 30 que l’actual). Amb el League of Legends passa exactament el mateix. Els professionals de les diferents lligues inventen i creen noves tàctiques i estratègies.

A tot això cal afegir-hi la bona organització de competició. En el cas de League of Legends trobem lligues professionals arreu del món: LCS (Europa i Estats Units), LCK (Corea del Sud), LPL (Xina),  LMS (Taiwan, Hongkong, i Macau)… Esdeveniments com els All-Stars o els Intel Extrem Masters fan de competicions prèvies entre lligues abans de la World Championship (equivalent al mundial). Tot això apuntalat amb una cobertura audiovisual excel·lent: vídeos de prèvies, millors jugades, ràfegues i cortinetes, estadístiques, anàlisi de joc, multi-pla, llums, fum… Patrocinadors com Intel, BenQ, Coca-Cola o Amazon ja s’han sumat a la inversió pels e-sports.

Si bé el League of Legends és el més gran, no podem oblidar que n’hi ha molts més: CS:GO, Dota2, HeartStone, Heroes of the Storm, StarCraft II, Call of Duty, FIFA, Smite… Els e-sports venen amb força, amb un model trencador i en constar evolució. I han vingut per quedar-se.

Comments ( 34 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Carles Mayol i Ricart

Carles Mayol i Ricart

Entrades recents

Categories